L’entrada en vigor de la Llei Orgànica de l’Edificació (LOE) mitjançant la Llei 38/1999 estableix la identificació dels agents que intervenen en l’edificació i les obligacions i responsabilitats de cada un d’ells, els requisits bàsics que tot edifici ha de complir (funcionalitat, seguretat i habitabilitat) i el marc normatiu pel qual es regulen les exigències bàsiques de qualitat que han de complir els edificis, conegut com el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Totes aquestes eines han estat les precursores de la posada en marxa del Marcatge CE en els productes de la construcció.
En el text del CTE s’especifica que tots aquells productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el Marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106 / CEE de Productes de la Construcció (DPC), transposada a la legislació espanyola pel Reial decret 1630/1992, modificat, pel Reial Decret 1329/1995, i disposicions d’ordres ministerials i resolucions posteriors.
El Marcat CE certifica que els productes compleixen alguna de les condicions següents:
a) Que són conformes amb normes transposició de normes harmonitzades.
b) Que són conformes amb un document d’idoneïtat tècnica europeu.
c) Que són conformes amb les especificacions tècniques nacionals reconegudes, en la mesura que no existeixin les especificacions tècniques harmonitzades esmentades en els apartats a) ib).
d) Que en els casos excepcionals permeten satisfer els requisits essencials de les obres, utilitzant com a referència els documents interpretatius que els desenvolupen.
